A continuació va anar cap al carrer Veguer, que per cert, un veguer era antigament l'autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.
Read More......
Resseguint l'edifici vam arribar a la Plaça del Rei al final de la plaça al final de la plaça hi ha un edifici molt alt, com una torre i des d'aquí es poden observar els edificis històric s que l'envolten: El Palau Reial, El Museu d'Història de Barcelona i el Saló del Tinell, on Cristòbal Colón va ser rebut pels Reis Catòlics
Més enllà a la dreta hi ha la Casa dels Canonges són el consell rector de la catedral, que l'acull l'Ajuntament de Barcelona cap d'uns metres i també a la dreta hi ha el carrer de Paradís ale fons hi han restes de l'antic temple romà que van ser contruidas a s.XIV del estil gòtic ara tornem fins al carrer de la pietat i mà dreta hi ha un gran casal es diu Palau del Lloctinent el lloctinent, era un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Aquesta catedral es d'estil Gòtic i va ser construïda a l'any 1298 ara l'esquera comença el carrer de la pietat aquí també hi ha una placa que posa: s. XIV-XVI
Restaurades entre 1927-1930
(Jeroni Martorell) arquitecte
Hi ha tingut l'estatge El FAD )1925-1927) i el servei de monuments de la diputació de Barcelona (1927-1989).
Per sota de l'arcada pel carrer Montjuïc del Bisbe arribem a una plaça te una estàtua a la seva placa hi diu:
"El Joan Gallifa el arq.. Joaquim Pou. A Joan Massana Salvador Aulet, a Jose Navarro d. pedrolastrotas d. Julián Portet y Ramon Mas. Van sacrificar la seva vida per déu, la pàtria, la ciutat agraïda 1929". el carre del Bisbe es molt transitat per la gent però si mirem cap a la dreta hi ha un pont de estil gòtic que comunica la genalitat amb la catedral
Continuem fins un carrer que surt a l'esquerra de San Domènec del Call i sortim per la plaça de Sant Felip Neri que aquesta te una forma una mica peculiar es ja que la plaça es pentagonal, es a dir, te cinc costats en aquesta plaça a mort molta gent tota la pared esta en mal estat per totes els bales que ban disparar en la guerra civil hi han uns fanal iguals que en el carrer Bertrellans amb la diferencia que el vidres són diferent
En dirigim per el carre avé maria que esta escrit en llati al final trenquem a ma dreta per el carrer bany nous que es diu aixi perquè era el bany antics de Barcelona el començ per aquest carrer es artesanal no es com els començ que estova'n en els carrer normal Mes avall ens trobem el carrer de call un call era on vivien el jueus el números 5 i 7 es on estava la muralla es característica per que es pedra tallada a ma ala cantonada següent a mig alçada hi ha una petita estatueta de Sant Domènec
Al carrer Petritxol és on estan les millors xocolateries de Barcelona i està decorat amb uns plafons de ceràmica on es poden llegir rodolins costumistes catalans
Ara anirem a la plaça del pi que es diu del pi per que hi ha un pi que te mes de cent anys devant tenien la església que te el mateix nom que es del estil gòtic
Ara tot seguit anirem a la placeta de Ramon Amadeu que es ta dedicada a Ramon un escultor que va néixer a Barcelona el 1745 i va morir a Barcelona el 1821.Tot seguit entrarem a la església Santa Anna que es del estil gòtic i el claustre te dos pisos també te un pou ara sortim de la església
Ara ens anem al carrer bertrellans on hi ha set fanals quant ja em acabat de contar el fanal ens anem a la plaça de la vila de Madrid que hi ha unes restes de la necròpolis romana
A plaça Catalunya que tenim que buscar una estàtua que esta adal de el banc caja Madrid que la estua greco-roma que es diu Hermes o Mermes.
Es diu Barri Gòtic perquè es un del barris més antics de Barcelona fins i tot conserva una muralla molt antiga
Ara a Plaça Catalunya trobem una escultura de Francesc Macià que va ser president ell deia:
"Així heu de voler Catalunya, com tantes vegades l'hem promesa al poble políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.
Quedem a les 7:50 de la matinada per anar al Barri Gòtic la la parada de la sardana del tram anem fins a Palau Reial desprès agafem el metro línia 3 surti'm de Palau Reial fins a plaça Catalunya. Ens entaban esperant el professor a les 8:30 en les font de canaletes
Read More......
Llegamos al final de las ramblas, al edificio de las Drassanes, nos encontramos con el monumento de Cristóbal Colón, que señala hacia América, ya que fue el descubridor de este continente. Después visitamos el museo marítimo, seguimos nuestro recorrido hasta la plaza de la Paz. Con esta imagen en la cabeza y todo el recorrido heco, ya podemos volver a casa.
Despres vem anar a visitar els dos edificis més emblematics, la Generalitat i l'Ajuntament, a la façana moderna s'hi exposa una escultura de Sant Jordi, perque és el patró de Barcelona.
Els esdeveniments més importants que s'han proclamat al balcó de la Generalitat durant aquest segle és l'estatut d'autonomia.
Al final del carrer vam veure l'església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda al segle XIV.
L'Eixample fue construida siguiendo el "Pla Cerdà",que concebia una serie de islas de casas de forma cuadricular con patios verdes en el interior. Por estos pasajes cuadriculados y largos i pudimos divisar los diferentes monumentos que arropaban la ciudad, dándole efecto de antigüedad y de modernismo al mismo tiempo. Algunos de ellos estan en la manzana de: “l’Illa de la Discordia”, la Pedrera, casa Batlló ,Atmeller y Lleó i Morera que se han popularizado así a razón de los diferentes elementos arquitectónicos que pueden apreciarse. La casa Batlló de Antoni Gaudí fue creada en el año 1905. La casa Atmeller de Josep Puig y Cadafalch fue adquirida por Antoni Atmeller en el año 1898. Este fue un industrial chocolatero .Esta casa presenta en su fachada una representacion de Sant Jordi matando al dragon. La casa Lleó i Morera de Lluís Domènech y Montaner fue creada en el 1902. Presenta un estilo modernista floral.
Des la calle Consell de Cent vamos hacia la calle de Pau Claris.Y en la misma calle, antes de llegar a la calle Diputació en contramos el pasaje Permanyer. Concunto de casas de tipo inglés que forma un pasaje entre las calles de Llúria y de Pau Claris. Fue proyectado de manera unitaria por JeroniGranell en el año 1864 son casa de planta baja con un pequeño jardin delante.
Subiendo por la calle Roger de Llúria en contramos muchas esquinas con edificios de inspiracion modernista, cuando llegamos a la calle d´Aragó en contramos la calle
La Casa de les Punxes también conocida como casa de
Terrades es un edificio diseñado por el arquitecto modernisat Josep Puig i Cadafalch. Se encuentra en la avenida de Diagonal de la ciudad de Barcelona. La casa se construyó en 1905 por encargo de las hermanas Terrades que querían unificar tres inmuebles de su propiedad. Una de las características de este edificio son sus seis torres, coronadas por sendas agujas de forma cónica lo que le dio el nombre popular de casa de les punxes.
La pedre
ra o casa Milá fue construida por el famoso arquitecto modernista Antoni Gaudí (1852-1926). Este basaba sus obras en las formas, los colores y la geometria procedentes de la naturaleza, también comprendian todos los aspectos del proyecto de arquitectura: la distribución, la ornamentación y la estabilidad a la vez que integraba otros tipos de arte como la escultura, la pintura y la fotografia. Algo característico de él también era que aprovechaba las innovaciones técnicas del momento, como el huso del hierro en las estructuras, los elementos prefabricados... pero a la vez mantenia el estilo tradicional, con el uso del ladrillo.
La visita constó de ver lo que es el edificio en si, las diferentes partes que lo forman, como puede ser la azotea, la imobiliaria y el interior de un pis
o de más de 100 años...
Por ejemplo: su fachada ondeada, sus racholas octagonales con motivos naturales, los hierros forjados de los balcones simulando plantas,los azulejos produciendo el efecto de una montaña nevada...
Una vez concluida la actividad, nos dirigimos a la Sagrada Familia .
Travessem el carrer Princesa, al costat hi ha una petita església Aquest nom prové d’un antic ofici, assaonador. L’assaonador era un menestrall que tenia com a ofici assaonar les pells.
A l’altra banda de l’església, a mà esquerra, hi vam trobar el carrer de Gi
ralt el Pellisser, al final del carrer ens vam ensopegar amb el carrer de Sant Pere més Baix, vem girar a l'esquerra, i despres a la dret per al carrer de la Mare de Déu del Pilar on vam anar a parar davant del Palau de La Musica Catalana. Aquest Palau pertany al modernisme català,i fou dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Sortint del Fossar vem anar a un carrer amb molta llargària, el carrer Moncada. Ens vam parar als números 23 "Casa de la torre Triforada" i 20 "Palau Dalmases" per agafar informació.Tot seguit també vam visitar el numero 15, Palau de Berenguer d’Aguilar actual seu del museu Picasso. Vam veure unes tines romanes, que s’utilitzaven per conservar el menjar; llegums, cereals, etc. Justament davant es troba la col·lecció Rocamora del Museu Textil i d’Indumentària, antigament Palau del Marquès de Llió.
Read More......Ara donem la volta a l'església, hi ha una placeta molt bonica, estem al Fossar de les Moreres.
El Fossar de les Moreres és una plaça de la ciutat de Barcelona, adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar. Integra els elements commemoratius als catalans caiguts durant el setge de Barcelona de 1714, en el marc de la Guerra de Succesió Espanyola. El motiu de què en aquest indret s'hi recordin els defensors de la ciutat de Barcelona, és que duran el setge de l'11 d setembre de 1714, molts dels defensors caiguts foren enterrats precisament en aquest lloc. Més de 40000 barcelonins hi perderen la vida durant el setge i especialment durant l'atac final planejat pel Duc de Berwick.
La seva inscripció diu així: Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
Els màrtirs, van ser els catalans caiguts durant el setge de Barcelona de 1714, en el marc de la Guerra de Succesió Espanyola.
Read More......El segundo día teníamos que ir a l'Eixample. Quedamos a las 7:50 en la parada del tram, la Sardana, y nos paramos en la parada Palau reial.
Cogimos el metro linea 3 hasta la parada Passeig de Gràcia, donde nos esperaban los profesores para pasar lista y ver nuestro itinerario.
La ciudad se encontraba rodeada de una muralla fuera de la que, por razones militares, estaba prohibido edificar. Una terrible epidemia conllevó un movimiento de protesta que bajo el grito '' Abajo las murallas'' decidieron tirarlas abajo. Ese mismo año, aprovechando la posición favorable de un gobierno central progresista, presidido por O'Donell, y el apoyo de Pascual Madoz, gobernador de Barcelona se inició el derribo. En abril de 1859 el Ayuntamiento convocó un concurso de proyectos del ensanche para la ciudad que ganó el arquitecto municipal Rovira i Trias. El ensanche era una realidad del llano de Barcelona. El ensache enlazaba la ciudat vieja con los pueblos industriales del llano de Barcelona. El plan Cerdà fue experimentando una adulteración progresiva, el Ayuntamiento fue modificando las ordenanzas para autorizar aumentos del volumen edificado. Los sucesivos cambios en las manzanas hacen que el Eixample actual, del Plan Cerdà sólo de pueda reconocer la trama, la edificación tiene poco que ver con la idea original.
Situada en la plaza de los Angeles. Actualmente presenta la exposición,''Con la probabilidad de ser visto'' de los artistas Dorothee y Konrad Fischer. 
|
El quart dia havíem d'anar a Montjuïc. Vam quedar tots a les 7:50 a la parada del tram, la sardana, i vam anar fins a Palau reial.
L'estadi olímpic es va inaugurar per primera vegada l'any 1929, per l'arquitecte Pere Domènech i Roura.
L'estadi olímpic es va reinaugurar l'any 1989, quan es va celebrar la Copa del Mon d’Atletisme,
Ara anem cap a la fundació Miró i als jardins Mossèn Cinto.
Miró va ser un gravador, ceramista, escultor i pintor català.
L'arquitete de la fundació Miró va ser Josep Lluís Sert i López.
Aquest edifici va ser construït a l'any 1975.
El programa d'exposicions acull tant la creació de les avantguardes històriques com les darreres tendències de l'art actual.
Als jardins Mossèn Cinto hi han dos exemplars de ginko biloba.
Les plantes que podem trobar en els estanyols són nenúfars, tulipans, bulboses i lliris d'aigua.
Les flors que porta a la mà la noia de l'escultura són Lliris.
El poema diu així :
Bonica és la Rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri,
que floreix tot l'any.
Jacint Verdaguer.
El primer día teníamos que ir a las ramblas. Quedamos a las 7:50 en la parada del tram, la sardana, y nos paramos en la parada Palau reial.
Cogimos el metro linea 3 hasta la parada Catalunya, donde nos esperavan los profesores para pasar lista y ver nuestro itinerario.